EVOLUCIÓ DEL BARRI FINS ELS NOSTRES DIES (2)

Abans d’entrar en els espais més emblemàtics del barri, crec interessant continuar reflectint, encara que sigui breument, les característiques de la població entre als anys 1975 i 1980, és a dir, l’època intermèdia entre els inicis i la segona meitat del segle passat.

Les dades les ha trobat a un estudi fet l’any 1980 per la Fina Casals, membre , en aquella època, de l’Associació de Veïns de la Sagrada Família, amb la col•laboració de companys de la mateixa.

Segons el cens de 1975 la població activa al nostre barri, d’un nivell econòmic mitjà alt, era del 32,96%, mentre l’anomenada inactiva, era del 67,04%, dins la qual eren inclosos ( respectant la classificació de l’època), els menors ( 24.645), els jubilats( 7.304) i les mestresses de casa (18.694), en una població de 56.984 habitants.

EVOLUCIÓ DEL BARRI FINS ELS NOSTRES DIES (1)

Com ja indicava a l’escrit anterior, la gran afluència d’immigrants es va produir amb la preparació de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888.

Aquesta massa migratòria va ésser la base dels “lerrouxisme” , que va tenir una certa implantació al nostre barri cap els anys 20 del segle passat, existint dos locals del Partit Radical d’Alejandro Lerroux , un d’ells el “Saló Sicília” o “Can Festo”( aquest assaltat el 1936 per la FAI ( Federación Anarquista Ibérica) al carrer Sicília entre Mallorca i València i l’altre a València amb Marina, al nº 458 d’aquest, anomenat “Casal Republicà del Poblet”.

Moltes de les persones que van arribar per aquesta ocasió, un cop acabada l’Exposició es varen quedar a viure a la ciutat, algunes de les quals van fer cap al Poblet i també al nomenat per la gent “Barri del Pont” , prop del Clot, tocant a l’actual plaça de les Glòries, un nucli de cases obreres de finals del segle XIX.

ELS ORÍGENS

Malgrat la escassíssima documentació existent, podem fer referència a algunes dades interessants.

Com la de que el 1875, els veïns de la zona que ara és el carrer Nàpols a l’alçada del carrer València, començaven a reclamar l’enllumenat de gas pels carrers d’aquest indret. Reclamació que va persistir durant anys, adduint que pagaven impostos com qualsevol barceloní.

Quan trobem documentació de l’existència de poblament, generalment en barraques, és cap a 1876. Es tractava d’un suburbi aïllat, enmig de camps de conreu entre els aleshores municipis independents de Barcelona, el naixent Eixample i el de Sant Martí de Provençals, i que es coneixeria més endavant com El Poblet, nom que es va conservar fins ben entrat el segle XX. Sembla que el nom li van posar els primers immigrants valencians que varen venir al Pla de Barcelona.

Els límits del Poblet es consideraven compresos entre les "Saleses" (ara passeig Sant Joan amb València) i l’actual temple de la Sagrada Família.
El “carrer major” del Poblet era el tros del carrer València entre les dues edificacions citades.