EVOLUCIÓ DEL BARRI FINS ELS NOSTRES DIES (2)
Abans d’entrar en els espais més emblemàtics del barri, crec interessant continuar reflectint, encara que sigui breument, les característiques de la població entre als anys 1975 i 1980, és a dir, l’època intermèdia entre els inicis i la segona meitat del segle passat.
Les dades les ha trobat a un estudi fet l’any 1980 per la Fina Casals, membre , en aquella època, de l’Associació de Veïns de la Sagrada Família, amb la col•laboració de companys de la mateixa.
Segons el cens de 1975 la població activa al nostre barri, d’un nivell econòmic mitjà alt, era del 32,96%, mentre l’anomenada inactiva, era del 67,04%, dins la qual eren inclosos ( respectant la classificació de l’època), els menors ( 24.645), els jubilats( 7.304) i les mestresses de casa (18.694), en una població de 56.984 habitants.
Quant al nivell econòmic, les classes estan repartides entre petita burgesia, classes mitjanes ( professionals, comerciants, funcionaris...) i classe obrera amb una certa qualificació.
La piràmide d’edat ( gràfic adjunt) és il•lustrativa de la composició generacional, ressaltant l’existència d’un nombre superior de gent gran, respecte dels infants, però també amb una presència important de persones de mitjana edat.
Són també interessants les dades quant al lloc de naixement de les persones que hi viuen en aquesta època al barri: nascuts a Barcelona (ciutat) 30.989, a Barcelona província, 2846, a la resta de Catalunya, 4.341, a València, Múrcia i Balears 3.058, a Andalusia, 3.424,a Castella, Extremadura i Lleó, 4.829, a l’Aragó, 5.679, a Canàries i Nord-Àfrica, 112, a fora d’Espanya, 1.678 i a lloc desconegut, 28. Els anys d’arribada al barri dels migrats de fora de la ciutat de Barcelona i el seu nombre també resten recollides a l’estudi: abans de 1941 van arribar-hi 510, entre 1941 i 1975, 9.502, després de 1975, 301. De les 1199 persones restants no se’n sap l’any d’arribada.
ESPAIS EMBLEMÀTICS
Plaça Sagrada Família
Al 1919 el Servei de Parcs Públics, al front del qual estava Nicolau Maria Rubió i Tudurí ( Maó 1891-Barcelona 1981), arquitecte, dissenyador de jardins i urbanista. Va intervenir en el Parc de Montjuïc amb Forestier, als jardins de la plaça Francesc Macià i al palau de Pedralbes, ja va preveure l’emplaçament actual de la plaça al croquis de distribució del sistema de parcs públics de la ciutat de Barcelona.
Ha rebut diferents noms, el primer “General Barrera”, i sembla que durant la Segona República, popularment se li deia plaça del “14 d’abril”, encara que en el Nomenclàtor de l’Ajuntament de Barcelona ja figura el nom actual aprovat el 1931.
Cal remarcar l’existència a la plaça d’una escultura commemorativa de ”l'Emiliu",personatge de Toreski a Radio Barcelona. (veure foto adjunta)
Plaça Gaudí
El 1903 ja figura prevista la seva ubicació al lloc actual en el Pla de Leon Jaussely l’ arquitecte francès guanyador del concurs públic el 1905. Es tracta d’un plànol basat en grans figures geomètriques, combinació de rectes y corbes. Aquest projecte no va prosperar, però Jaussely participà en la confecció del definitiu “Plan de Enlaces de 1917”, en el que va quedar recollida la seva idea d’un cinturó de ronda.
Al Pla Comarcal de 1953 aquest espai figura coma “verde público”, però afectat per una via d’accés al Primer Cinturó e Ronda.
A la programació de l’activitat municipal dels anys 1963-1964, capítol 2 i l’epígraf 2.8 s’indica que estaven previstos 2.767.415 pessetes. per a 1963 i 11.5 milions de pessetes per a 1964 com a pressupost per la plaça Gaudí.
Al 1973 apareix projectada fins i tot en les guies urbanes de Barcelona.
Però a l’any següent , els 50.000 metres quadrats encara estan ocupats per antics picapedrers de la construcció del temple de la S. Família.
En aquest temps , en una reunió entre representants de l’Associació de Veïns Sagrada Família i el Conseller de Districte, aquest es va referir a l’existència d’un projecte per a construir, a la futura plaça, un edifici singular que actuaria coma edifici pantalla de les edificacions construïdes al llarg del carrer Lepant.
Al Ple de l’Ajuntament de Barcelona del 17 de maig de 1974, essent Josep Mª Socias Humbert, darrer alcalde de l’època franquista, que va saber sintonitzar molt bé amb les exigències del moment; la seva actuació i la del seu equip de delegats va estar basada en tres eixos:compra de terrenys, diàleg amb les associacions de veïns i els partits polítics que sortien de la clandestinitat i recuperació del carrer per a activitats festives, encarregà a Rubio i Tudurí, ja amb noranta anys, el disseny d’uns jardins per davant la façana del Naixement. L’arquitecte va acceptar el repte, malgrat la seva edat, potser per sortir de l’ostracisme al que l’havia condemnat el règim franquista al seu retorn de l’exili. Però no va ésser sinó després de moltes i constants accions reivindicatives dels veïns i l’Associació de Veïns que es va poder inaugurar el 27 de setembre de 1981.
Hi esta representada bona part de la flora mediterrània.
En Rubió i Tudurí no la va poder veure acabada, doncs havia mort el mes de maig.
Al l’interior del llac ( riba que dona al carrer Mallorca)hi ha una escultura de Xavier Corberó en el seu honor, de marbre blanc . (veure foto adjunta).
Les vicissituds a les quals ha estat exposada la dita plaça sembla que no volen acabar-se encara. Fa uns mesos l’actual Ajuntament preveia fer un pàrquing d’autocars a la banda del carrer Lepant, davant dels habitatges, desfigurant els jardins i una part important de la plaça. Altra vegada l’acció conjunta de veïns i l’Associació de veïns/es Sagrada Família ho han aturat. Esperem que la nostra plaça Gaudí es mantingui com a espai verd i d’esplai per infants i veïns.
Jordi Ligüerre i Gil
