ELS ORÍGENS

Malgrat la escassíssima documentació existent, podem fer referència a algunes dades interessants.

Com la de que el 1875, els veïns de la zona que ara és el carrer Nàpols a l’alçada del carrer València, començaven a reclamar l’enllumenat de gas pels carrers d’aquest indret. Reclamació que va persistir durant anys, adduint que pagaven impostos com qualsevol barceloní.

Quan trobem documentació de l’existència de poblament, generalment en barraques, és cap a 1876. Es tractava d’un suburbi aïllat, enmig de camps de conreu entre els aleshores municipis independents de Barcelona, el naixent Eixample i el de Sant Martí de Provençals, i que es coneixeria més endavant com El Poblet, nom que es va conservar fins ben entrat el segle XX. Sembla que el nom li van posar els primers immigrants valencians que varen venir al Pla de Barcelona.

Els límits del Poblet es consideraven compresos entre les "Saleses" (ara passeig Sant Joan amb València) i l’actual temple de la Sagrada Família.
El “carrer major” del Poblet era el tros del carrer València entre les dues edificacions citades.

Aquesta barriada, no obstant, restava quasi bé incomunicada amb l’Eixample en aquests anys. Incomunicació que va perdurar fins a finals de la dècada de 1880.

El cor del que avui en diem barri de la Sagrada Família estava format per nuclis aïllats com el Poblet, el Camp d’En Grassot i el Fort Pius. Serà més tard que El Poblet quedà com a barri amb personalitat pròpia més tard.

Les activitats econòmiques des de la fi de la segona meitat del segle XIX eren les mateixes que a tot el Pla de Barcelona: l’agricultura ( blat, ordi, oliveres. Vinya, pinedes i canyars i alguns regadius) i el bestiar ( gallines, oques, coloms, ovelles, cabres i porcs).
Cap a finals de segle, amb una expansió industrial creixent i l’augment de població que això comportava, es va anar industrialitzant i urbanitzant.

El focus original de l’ampliació va ésser el Camp del Grassot ( comprès entre els carrers Pare Claret, Torrent d’en Mariné , Còrsega i Passeig Sant Joan), propietat dels germans Grassot que van cedir part dels seus terrenys per a vials per 11.713,34 pessetes l’any 1883, quan es començava a urbanitzar el Passeig de St. Joan.

L’obertura del carrer Mallorca, segons el Pla Cerdà, entre els anys 1886 i 1892 fins a Dos de Maig i el del carrer València, cap a 1897 en direcció al Clot, es va produir amb ocasió de l’agregació del poble de Sant Martí de Provençals al municipi de Barcelona.

Aquesta agregació, a l’abril del mateix any, es va fer d’acord amb la Llei Municipal que establia que els municipis de més de 100.000 habitants podien eixamplar els seus territoris fins a sis quilòmetres. Els municipis agregats foren els de Gràcia, Sants, Sant Gervasi, Les Corts, Sant Martí de Provençals i Sant Andreu.

La gent que hi vivia.-

El barri del Poblet va participar, com a tot Sant Martí de Provençals, de la gran immigració procedent de la pagesia de la província la qual , des dels anys seixanta del segle XIX i els inicis del XX, va anant anar arribant , com a conseqüència de l’atracció que oferia el treball a les fàbriques amb remuneració fixa setmanal, front la incertesa del camp.

Així a l’any 1877 dels 345.794 habitants de Barcelona, fills de la ciutat n’eren 200.000 (60%), de la resta de Catalunya, 43.000 (12.5%) i de la resta d’Espanya 88.000 (25.4%).

Aquest procés migratori també va estar afavorit per l’activitat econòmica que generà la “febre de l’or”, entre 1881-1882 i el 1888 la construcció de la primera Exposició Universal de Barcelona.

La immigració de la resta de Catalunya, provenia de gent de la muntanya i les planes properes, la qual, després d’un temps de treballar-hi, acabaven establint-se. Eren treballadors d’oficis industrials de petites ciutats fabrils o del treball tèxtil domiciliari o de petits artesans d’altres rams.

L’any 1897 els immigrats de fora Catalunya ja eren 144.685.

La procedència d’aquest immigració eren: pescadors valencians (preferentment a la Barceloneta), pescadors d’Andalusia oriental i treballadors sense qualificar de València, Aragó, Múrcia i Galícia.

De tota aquesta població immigrant el barri del Poblet en va participar.

La gent que hi vivia, per tant, doncs era de classe popular, que anaven a treballar a la part de l’Eixample més proper, a casa de les classes més benestants dels carrers situats més enllà del que ara és el carrer Roger de Flor, com ara fusters, manyans, servei domèstic, paletes...

Aquesta circumstància va fer que la barriada, amb petites cases de planta baixa i planta baixa i pis, amb molts pocs metres de superfície i encara amb nuclis de barraquisme, tingués un caràcter marcadament obrer, en un clima de molta unió en el nucli central del barri, afavorit per la incomunicació amb Barcelona.

Aquest caràcter obrer es va anar imposant al pagès, a partir de principis de segle XX, on, juntament amb els inicis de la seva urbanització, cap a 1880, moltes indústries establiren la seva seu ( ho veurem amb més detall en l’apartat dedicat a les indústries del barri), essent pol d’atracció de població treballadora.

Jordi Ligüerre i Gil